Vivim en una democràcia cada vegada menys democràtica. El poder executiu legisla a cop de decret, el poder judicial imposa més pena al cantant que s'expressa que al polític que roba, les forces repressores colpegen amb força davant qualsevol intent de rebatre el seu concepte de nació, la corrupció està ja implantada i els braços de la censura cada vegada tenen les urpes més llargues. Alhora, els grans mitjans de comunicació aprofiten el desenvolupament tecnològic per pintar-nos un món en ebullició, en continu i ràpid canvi, ens recorden que hem de tenir l'últim model de telèfon mòbil per no quedar-nos aïllats en aquesta societat.
Però la realitat del carrer és ben diferent. Cada dia és més palpable la paradoxa de “tot ha de canviar perquè res canviï”. Perquè els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada més pobres. Els poderosos cada vegada tenen més aferrat el seu poder i, com es demostra en cadascuna de les seves crisis, no estan disposats a cedir un àpex dels seus privilegis. Aquesta és la seva intenció i això mai canviarà. La Història ens ensenya que els avanços en la qualitat de vida de la ciutadania s'han aconseguit reivindicant, exigint els drets que ens corresponen. Això és el que CNT porta fent més de cent anys i continuarà fent-ho, avançant per la Justícia Social.
D'altra banda, en el sindicat sabem que també existeix una altra realitat de la qual es parla menys del que caldria: la del món laboral. La de les persones en atur –tres milions set-centes mil–, les contractades temporalment –una de cada quatre–, les cedides per ETTs –mig milió–, les deslocalitzades, les que treballen en precari, les –cada vegada més– víctimes d'accidents laborals,… I, per acabar, el futur de les pensions cada cop menys segur.
I ho sabem perquè CNT està en els llocs de treball, al carrer, a les cases de les persones que hem d'aguditzar l'enginy per arribar a fi de mes. Aquesta és la raó per la qual seguim i seguirem sempre fidels a les nostres idees. Seguim fent anarcosindicalisme i seguim demostrant que és un mitjà real i eficaç per aconseguir la dignitat que mereixem en el nostre treball. Seguim avançant per la Justícia Laboral.
Especialment sagnant és la situació en la qual ens trobem les dones en aquest món autoritari, tant en l'aspecte social com en el laboral. Creixem suportant uns ensenyaments estereotipats degut als quals hem d'assumir uns rols establerts segons el nostre gènere, suposant que som el sexe feble. Moltes dones hem de renunciar al món laboral per encarregar-nos de la llar, simplement perquè la tradició ho ha establert així, existint encara un gran desequilibri a l'hora d'assumir aquestes tasques. Però avui dia la gran majoria estem a més obligades a treballar per poder sostenir a la família, en un món laboral que continua sent masclista, en el qual el nostre sou és menor, sofrim assetjament, major temporalitat i més atur. Davant tots aquests atropellaments a la igualtat, des de CNT volem ser nosaltres, les obreres, les que alcem la veu; totes i tots junts exercint la solidaritat entre les persones.
Per tot això, CNT manté i mantindrà la seva lluita per a la consecució d'un món més just, amb les nostres idees cada dia més vigents i cada dia amb més força. Per això, us convidem a sortir al carrer aquest Primer de Maig a reivindicar que un altre món és necessari i és possible. I no només aquest dia, sinó els 365 dies de l'any, demostrant que les persones, unides, avancem per la Justícia Social i Laboral.
