Cal aturar, també, aquesta corba

Enviado por Secretaria Acc… el Mar, 21/04/2020 - 08:05

Segons les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), l'economia espanyola s'ensorrarà aquest any un 8% com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, essent l’estat espanyol el segon país amb un retrocés econòmic més gran, calculant una taxa d’atur situada entorn al 20% (1). Paral·lelament, l’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que un 80% de la població activa veurà afectat el seu lloc de treball, ja sigui pel tancament total com parcial dels seus centres de treball (2).

Les dades macroeconòmiques sempre han fet més por que qualsevol pel·lícula de terror o serial distòpic. Tot i així, sí que se’ns dibuixa una escenari centrat en la incertesa (em tocarà a mi?) i en l’abandonament social (tancada a casa, què hi puc fer?). Una incertesa, però, que en res perjudica a les elits empresarials i econòmiques. Així, mentre la Federació Patronal Catalana (Cecot) (uf, sort que és la nostra!)  sol·licita del govern central una pròrroga de les mesures extraordinàries previstes en el Reial Decret de 17 de març (3), entre les quals destacaríem l’exoneració de quotes de cotització a la Seguretat Social i la flexibilització en la tramitació dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), la corba d’aturats a la ciutat de Terrassa creix de manera continuada i, segons dibuixen les dades anteriorment esmentades, aquest creixement tindrà unes conseqüències, per desgràcia, devastadores.

Les explicacions i raonaments efectuats a l’hora de donar resposta a la situació macroeconòmica de l’estat espanyol són múltiples i variades i, ans el present redactat no pretén resoldre aquestes diatribes, sí que es poden dibuixar certs elements comuns: entrada al mercat comú, deslocalització industrial, transformació del teixit productiu encaminat a la implantació i extensió del sector serveis, flexibilització de les relacions laborals i caiguda de les condicions, auge del sindicalisme de concertació i/o de serveis en detriment d’un sindicalisme de classe i combatiu, etc. Tot plegat, doncs, suposa una trajectòria històrica que es pot resseguir, fàcilment, des dels estadis inicials de la Transició i que ens han dut, a dia d’avui, a la situació que actualment vivim les treballadores. 

Així, resseguint les mitjanes anuals de l’any 2019 relatives a l’atur existent a la comarca del Vallès Occidental, s’observen que un total de 49.475 treballadores documentades com a aturades (4). Emprant una lupa, podem veure i analitzar l’actual situació d’excepcionalitat des d’una perspectiva més estricta i real. Així, en el tercer trimestre de l’any 2019 (juliol-desembre), passem de 47.984 treballadores aturades al Vallès Occidental al mes de juliol a 49.533 treballadores aturades, essent el creixement de 1.549 treballadores aturades (5). El primer trimestre de l’any 2020, es documenta un creixement de 3203 treballadores aturades, passant de 49.477 treballadores aturades durant el mes de gener a 52.680 aturades el mes de març (6). Amb tot, es dibuixa un horitzó complicat per a les treballadores, precaritzades sobretot ençà la malanomenada crisi econòmica de l’any 2008.

Per a la ciutat de Terrassa, la situació és pràcticament idèntica i esdevé, lògicament, un mirall de la situació general de la comarca. A la ciutat es recompten un total de 13.871 treballadores aturades durant el mes de gener, passant a 14.783 aturades el mes de març. Un creixement, doncs de 912 treballadores (7). Dins aquestes dades, els sectors més afectats són el sector serveis (63,7%), la indústria (13,1%) i la construcció (12,9%) (8).

Aquest creixement es deu, en gran mesura, a la situació viscuda a raó de la pandèmia del COVID-19. Tot i això, la història ja ens ha mostrat que les dades i els fets no són casuals ni anecdòtics. La situació ha suposat la derogació de les pautes de negociació en els processos d’acomiadaments col·lectius (ERO i ERTOS) que es fixaven a raó de les reformes laborals dels anys 2010 i 2012, agilitzant els processos d’implamentació d’aquests expedients en la mesura que la representació sindical, ubicada en el marc de la representació unitària (comitès d’empresa generats a raó de la concurrència electoral de les treballadores en empreses amb un gruix de personal prèviament estipulat) restava obsoleta per decret, atemptant contra la llibertat sindical i de defensa de la classe treballadora. 

Dit de passada, tenint en compte que el que més pesa a Catalunya són les empreses de mides reduïdes, resta palès que aquesta via de representació sindical és, de ben segur, inexistent per a un conjunt significatiu de treballadores. De la mateixa manera, sabem que la Patronal li pren el gust a les mesures que beneficien la gestió de la força de treball i, segurament, recuperar el poc terreny de força (negociació, en aquest cas) que teníem les treballadores, no serà fàcil. 

D’aquesta manera, revisant les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu (9), a la comarca del Vallès Occidental es documenten, fins el 15 d’abril de 2020, un total de 9.578 expedients (dividits en 8.954 expedients per força major (10) i 624 expedients vinculats a procediments administratius d'extinció de contractes de treball de suspensió temporal de contractes de treball, o de reducció temporal de jornada basats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives segons l’establert en els arts. 47 i 51 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de l'Estatut dels Treballadors). 

Amb tot, els 9.578 expedients tramitats afecten un total de 84.344 treballadores (12,73% del total de Catalunya) segons les dades publicades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquesta xifra, increïblement esfereidora, es pot sumar a les xifres esmentades anteriorment del mes de gener de 2020, assimilant un gruix de població aturada que oscil·la propera a les 133.820 treballadores de la comarca (tot i això, aquestes dades no són del tot fiables).

Conseqüentment, els mitjans de comunicació parlen de la corba de la pandèmia que, sense menystenir-la, cal aturar-la. Tot i això, poques vegades copsem una radiografia de la situació de la classe treballadora arran de l’excepcionalitat del moment ni ens detenim a reflexionar sobre les sortides que l’actual situació ens proposa. La corba d’aturats i de desactivació econòmica creix de manera substancial, mentre les diferències econòmiques existents en les societats capitalistes es fan paleses a raó de la saturació (11) dels serveis públics (SEPE, Serveis Socials) destinats a sufragar aquestes desigualtats anomenades -tot i que segons diuen de manera anacrònica- de classe (12).

Des de la Confederació Nacional del Treball de Terrassa, no ens volem esgrimir com a baluard de la lluita obrera ni com a mecenes en la defensa dels interessos de la classe treballadora. Des de la CNT fa anys que sabem que les sigles són, amb el respecte que sentim cap a la història i envers les persones que en el passat van mantenir una lluita constructiva i creativa, només això, sigles. Tanmateix, sí que resulta important créixer i treballar per un sindicalisme de classe, basat en l’acció directa i les seccions sindicals. Créixer i treballar a través de l’anarcosindicalisme, un praxis sindical que des de fa temps practica l'afiliació de la CNT.

Creiem en la independència del sindicat a escala econòmica com a via principal per a generar el nostre propi camí. Considerem la independència del sindicat envers els partits polítics, com el camí per a créixer de manera autònoma, ans no desestimem la nostra voluntat de participar amb la diversitat de moviments socials i grups existents a Terrassa; creiem en el nostre model d’implantació sindical, un model centrat en les seccions sindicals, perquè considerem útil i necessari que les treballadores siguin les qui, de manera assembleària, horitzontal i transparent decideixin com organitzar la seva lluita; considerem el model sindical de la CNT com una eina que ha d’estar al servei de la classe treballadora, com a punt d’embat per a la transformació d’unes formes de relació social que, cada dia ho tenim més clar, posen l’economia en el centre, en detriment de la vida. 

Considerem que l’excepcional situació que vivim, denota que els models sindicals proposats pel sindicalisme de serveis i concertació impulsat des de CCOO i UGT ens duen cap a l’abisme social i econòmic que el capitalisme propicia per a esclavitzar-nos.

Ha arribat el moment de canviar el rumb de la història, amb la força de les treballadores, organitzades als centres de treball en un sindicat eficaç, solidari, independent, combatiu i participatiu; però també organitzades als seus barris, per a donar suport, idees i solucions en les lluites socials que es presentin.

 

Juntes som més fortes!

 

 

Notes al peu i Webgrafia

 

  1. https://www.ccma.cat/324/lfmi-preveu-que-espanya-pugui-viure-la-pitjor-crisi-economica-dels-ultims-80-anys/noticia/3004376/
  2. https://www.ccma.cat/324/la-covid-19-pot-destruir-la-feina-de-195-milions-de-treballadors-al-mon-segons-loit/noticia/3003194/
  3. http://www.diarideterrassa.es/economia/2020/04/15/cecot-demana-treball-prorrogui-paquet/136559.html
  4. https://www.idescat.cat/emex/?id=40#h8000000000000
  5. http://observatorideltreball.gencat.cat/ObservatoriDelTreball/servlet/mstrWeb
  6. http://observatorideltreball.gencat.cat/ObservatoriDelTreball/servlet/mstrWeb
  7. http://observatorideltreball.gencat.cat/ObservatoriDelTreball/servlet/mstrWeb
  8. http://xifres.terrassa.cat/mostra.php?go=ZG9jPWVzdHVkaXMvYXR1cm1lbnN1YWwvaW5mb3JtZV9hdHVyX21hcmMyMC5wZGY
  9. http://observatoritreball.gencat.cat/ca/inici/
  10. Aprofitem per recordar que l'existència de força major, com a causa motivadora de l'extinció i suspensió dels contractes de treball o de la reducció de jornada, haurà de ser constatada per l'autoritat laboral, qualsevol que sigui el nombre de treballadors afectats. Aquesta clàusula podria destapar, de ben segur, mesures d’abús patronal a l’hora d’aplicar estratègies de tancament patronal.
  11. https://www.ccma.cat/324/la-crisi-del-coronavirus-ha-destruit-gairebe-900-000-llocs-de-treball-a-tot-espanya/noticia/3004874/
  12. https://www.ccma.cat/324/efectes-del-confinament-530-000-llars-no-tenen-ingressos-mes-enlla-de-tres-mesos/noticia/3004584/


 

Comentarios

He llegit amb deteniment el vostre article. Us felicito. Una radiografia real del que està passant. Molt bé! Endavant!

Añadir nuevo comentario

HTML Restringido

  • Etiquetas HTML permitidas: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd> <h2 id> <h3 id> <h4 id> <h5 id> <h6 id>
  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.
  • Las direcciones de correos electrónicos y páginas web se convierten en enlaces automáticamente.
CAPTCHA This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

De quina ciutat és aquest sindicat?