Manual de Linkback per drupal 8 kinta kinta Tue, 05/02/2017 - 00:33

¡¡Aquesta entrada té un contingut amb llenguatge tècnic, sobre com instal·lar i desenvolupar un blog federable-federat dins la blogosfera!!

Instal·lació i configuració

Avís: el mòdul linkback està en desenvolupament, i tot i que hi ha una versió en dev, que sigui en dev significa que to el que explico a continuació és susceptible a canvis.

Descarrega el módul de linkbacks i activa linkback_pingback i linkback webmention. El mòdul linkback s'activarà com a dependència. Com que té dependències d'algunes llibreries via composer, s'haurà de modificar el composer.json de l'arrel, això s'haurà de fer cada cop que s'actualitzi el core:

• Activar el repo de github per la lib de microformats/test , dependència de mf2:

  • composer config repositories.1 vcs https://github.com/microformats/tests

• Activar la llibreria de mf2:

  • composer require mf2/mf2:dev-master

• Activar el client de webmention :

  • composer require indieweb/mention-client:dev-master

• Afegim el camp linkbacks al tipus de contingut que vulguem (de moment només es pot associar a entitats de tipus node [contingut]). Amb això ja tindrem la base.

• Hi han poques coses a configurar: si vols processar els linkbacks rebuts o enviats via cron o manualment, per llocs en producció més val confiar en el cron. Arribats a aquest punt quan rebem pingbacks/webmentions la nostra web ho porcessarà.

• Tot i això podem treure més suc de les relacions de web a web i dotar d'una semàntica bàsica el nostre site, podem triar microformats2 o rdf. Tot i que amb RDF podrem construir descripcions més acurades, com a punt de partida i tenint en compte que volem tenir un blog pel segle XXI amb microformats ja en tindrem prou. En una propera entrada de blog ja especificaré com es podria fer per dotar de descriptors rdf el nostre site i adaptar el mòdul linkbacks per tal que processi rdf's més complexes.

Oferta microformats2

Pel que fa al processament de microformats2 el mòdul linkbacks ja té tot el que ha de tenir, fa servir la llibreria mf2. El que no tindrem preparat és l'oferta de microformats al nostre lloc web. Per fer-ho haurem de modificar una mica el tema que haguem escollit pel nostre drupal. En el nostre cas fem servir un subtema de foundation 6, però es pot aplicar al que vulguem. Hi han dos entitats que necessiten ser modificades:

• El tipus de contingut que fem servir per crear entrades de blog. Normalment article o blog_entry.

• L'usuari. Això es configura al directori themes/nomdeltema/nomdeltema.theme i s'afegeixen les plantilles pertinents al directori themes/nomdeltema/templates/.

Theming del tipus de contingut

Hi han algunes aplicacions globals: e-content pel que fa a body i p-name pel que fa a títols. Així doncs en tots els camps on s'utilitzi aquests camps afegirem la classe corresponent. Al fitxer nomdeltema.theme:

/** * Implements template_preprocess_field(). */ function planet_founding_preprocess_field(&$variables) { $element = $variables['element']; switch($element['#field_name']){ case 'body': $apply_mf = "e-content"; break; case 'title': $apply_mf = "p-name"; break; } if (!empty($apply_mf)){ $variables['attributes']['class'][] = $apply_mf; $variables['items'][0]['content']['#options']['attributes']['class'][] = $apply_mf; } }

Un cop fet això podem modificar les plantilles per tal que s'afegeixin algunes classes i per adaptar l'estructura del DOM. A node.html.twig:

/** * El tag de html 'article' es descriu com a: h-entry. * * @todo Remove the id attribute (or make it a class), because if that gets * rendered twice on a page this is invalid CSS for example: two lists * in different view modes. * * @ingroup themeable */ #} {# !MF2 Afegim la descripció de h-entry a l'etiquta article #} {# !MF2 Afegim el link a la url del node amb text buit i la propietat u-url #} {{ title_prefix }} {% if teaser %} {# !MF2 En cas de teaser afegir la propietat p-name al títol#} {{ label }} {% elseif not page %} {# !MF2 En cas que no sigui teaser i tampoc pàgina completa afegir la propietat p-name al títol #} {{ label }} {% elseif page %} {# !MF2 En cas que sigui pàgina completa afegir la propietat p-name al títol #} {{ label }} {% endif %} {{ title_suffix }} {% if display_submitted %}

{{ author_picture }} {# !MF2 Afegim la propietat de data del post dt-published #} {% trans %}Submitted by {{ author_name }} on {{ date }}{% endtrans %} {{ metadata }} {% if content.field_tags|length > 2 and not is_front %} {{ content.field_tags }} {% endif %}

{% endif %} {# We hide the comments and links now so that we can render them later. #} {# En cas que fem servir un tipus de comentari diferent per cada tipus de contingut , Amaguem els comentaris associats al tipus de contingut per poder-lo mostrar després #} {{ content|without('comment','comment_node_blog', 'links', 'field_tags') }} {{ content.links }} {{ content.comment }} Theming de l'usuari

Pel que fa a l'usuari s'ha d'afegir microformats a l'username insertat a dins el tipus de contingut(modificant la plantilla username), i també a la pròpia pàgina de l'usuari(full). A la pàgina pròpia de l'usuari també afegirem la variable view_mode per tal de poder treure etiquetes només en cas que es mostri l'usuari amb el display 'full'.

Haurem d'afegir les propietats de l'usuari:

- url

- nom d'usuari

- thumbnail

Amb una estructura(especificada a http://microformats.org/wiki/microformats-2) similar a: http://microformats.org/wiki/microformats-2 :

Pel que fa a thumbnail afegirem la variable userthumb als dos llocs per disposar de la url a la imatge de l'avatar sencera, tant des del node com des de l'usuari. A nomdeltema.theme:

/** * Implements template_preprocess_username(). */ function planet_founding_preprocess_username(&$variables){ if (!$variables['account']->user_picture->isEmpty()) { $fid = $variables['account']->user_picture->first()->target_id; $file = \Drupal\file\Entity\File::load($fid); $variables['user_thumb'] = file_create_url($file->getFileUri()); } } /** * Implements template_preprocess_user * * Add template suggestions and classes */ function planet_founding_preprocess_user(&$variables) { if (!$variables['user']->user_picture->isEmpty()) { $variables['user_thumb'] = file_create_url($variables['user']->user_picture->entity->getFileUri()); } $variables['view_mode'] = $variables['elements']['#view_mode']; }

Pel que fa a l'estructura del dom username dins cada entrada de blog es mostrarà amb la plantilla username.html.twig:

{# /** * @file * Theme override for displaying a username. * * Available variables: * - account: The full account information for the user. * - name: The user's name, sanitized. * - extra: Additional text to append to the user's name, sanitized. * - link_path: The path or URL of the user's profile page, home page, * or other desired page to link to for more information about the user. * - link_options: Options to set on the \Drupal\Core\Url object if linking the * user's name to the user's page. * - attributes: HTML attributes for the containing element. * * @see template_preprocess_username() * - user_thumb: the thumbnail */ #} {% if link_path -%} {{ name }} {{ name }}{{ extra }} {%- else -%} {{ name }}{{ extra }} {%- endif -%}

Pel que fa al display de l'usuari sencer modificarem la plantilla user.html.twig afegirem una estructura similar a:

+ * + * - view_mode: the rendered view mode string. */ #} - + +{% if view_mode == "full" %} + {{ user.name.value }} + +{% endif %}

 

Dotar de semàntica els links que afegim al cos de l'entrada de blog

Per tal de poder afegir semàntica als links que afegim via l'editor de text enriquit podem instal·lar el mòdul editorsemanticlink que ens permetrà dotar de semàntica a cada link a que afegim via l'editor ckeditor. (Configurar correctament a admin/config/content/formats/manage/basichtml o admin/config/content/formats/manage/fullhtml afegint atributs class i rel a l'etiqueta a) Amb això ja podrem afegir links semàntics al cos de text de les entrades de blog.

Consum de linkbacks

Cada cop que rebem un linkback s’anirà al lloc d’origen i s’intentarà fer un parsing de la metainformació del lloc que ens menciona, si té microformats2 o RDF crearà un array json que s’emmagatzemarà al camp metainfo del linkback. Si volem utilitzar aquesta metainformació (per exemple per fer llistats de linkbacks filtrables o agrupables), hauriem de mapejar camps del json a camps del linkback.

Per fer-ho haurem d’anar a admin/structure/linkback/manage i afegir els camps que vulguem. El mapejarem anant a l’edició del field, i al camp de text afegirem la proietat de l’array json: per exemple si creem el camp autor, al mapeig hi posarem «author/name» per agafar la propietat:

{ «autor» : {«name» : «alison»}, «url»: «http://myurl» }

Si es vol agafar la propietat url, simplement es posa «url»

Cada cop que es guardi processarà el mapeig i assignarà el valor.

Pel mapeig hi ha més informació a: https://www.drupal.org/docs/8/modules/linkback/metainfo-mapping

Mostrar linkbacks

Un cop fet això ja podrem rebre i enviar linkbacks semàntics i quedarà mostrar a cada entrada de blog un comptador i el llistat de comentaris.

Per tenir-ho podem utilitzar el módul Linkback semantic. Que crea el camp semantic_type a l’entitat linkback i instal·la un bloc.

Aquest es pot configurar perquè només es mostri als tipus de contingut que ens interessi i farà que quan rebem linkbacks i aquests siguin categoritzables semànticament, es pugui veure un comptador per tipus i un llistat de comentaris agrupats per tipus.

També disposa d'una plantilla per tal de poder fer el theming corresponent. Si no convenç la llista de comentaris, es pot fer amb views.

Tags sil-hostil webmentions linkback semantica rdf microformats2 pingbacks Drupal 8 Drupal

Manifiesto comunero, otra brújula para nuestro tiempo kinta Mon, 06/13/2016 - 16:59

Por fin he tenido un rato para poder leer el manifiesto comunero, y tal como esperaba, no decepciona. Continuando el relato de los libros que los amigos de las Indias sacaron en verano, esta vez hacen un llamamiento a pasar a la acción enmarcándola en la comunidad igualitaria, haciéndola factible ya que esa acción forma parte de la actividad cotidiana, no requiere activismos que a su vez dependan de buscar más horas al reloj.  Se agradece cuando la tónica dominante son manifiestos para unirse a luchas en nombre de conjuntos gigantes vacíos y poco situados. Sugiere enterrar el desánimo que trae el estar parado y el ver a tu entorno sin un futuro, dotando de significado el acto de producir para los nuestros mediante el trabajo propio, con lo mejor que sabemos hacer: jugando, aprendiendo y modificando, conversando desde la parresía, entrelazando trabajo con satisfacción, y perdiendo el miedo a compartir. Valiéndonos de la economía directa y del modo de producción p2p.

Da la sensación que un futuro necesario y apetecible no queda tan lejos y que cada uno puede contribuir no con las horas marginales que le presta el horario de ocio sino contando con todas las horas que uno decida destinar a lo que le entusiasme pudiendo vivir de ello. Nos proponen abandonar el bote salvavidas para coger el timón del barco y empezar a dominar vientos y mareas.

De nuevo, el hecho de dar la receta para fundar y dinamizar comunidades igualitarias, se aproxima a la liberación del código fuente con la que hacer un fork para adaptarlo a las necesidades propias. Trasladándonos a la experiencia propia , en base a las propuestas, creo que no errábamos  el tiro cuando sugeríamos la dinamización de grupos de aprendizaje para situar factolab en la ciudad, puede que fallara el enunciado, el sitio, el momento, o la gente. Pero está claro que no hay que darse por vencido, creo que hay que recoger el guante del "tenemos un plan" de las indias, y hay que seguirlo con un "manos a la obra". Así que vamos a darle vueltas a como se implementa la propuesta en nuestra "zona de influencia", más cuando nuevos espacios han aparecido en la ciudad y piden a gritos relaciones que den fruto.

Seguro que dotar de herramientas federadas la conversación y el comunal(vía gnusocial-blogosfera), a nuestro radio de acción puede favorecer sin duda un nuevo paradigma. Y creo que lo primero que hay que pensar es en cómo producimos contextos, cómo alineamos engranajes, y que mejor que pensarlo aplicando la lógica de grupos de aprendizaje en el entorno de una escola d'estiu, tal como hace communia en cada verano: Se nos ocurre unos talleres de gestión de comunidades distribuidas (Distributed Community Manager) eso es como estructurar tu red distribuida de conocimiento para la generación de contexto más allá de las cifras y los ránkings. 

Volviendo al manifiesto me queda una duda que tal vez queda fuera del enfoque ¿Qué es lo que ocurre cuando la competencia entre sistemas pasa a ser confrontación? tal como pasó con el impuesto al sol, o cuando apareció el cánon aede u otras patentes de corso entregadas. Cuando se sepultan prácticas sobre las que se construyen comunidades a golpe de regulaciones, también se inyecta ese miedo que paraliza y que ciega, que a la larga deja tocada de muerte la experiencia comunal al vaciarla de contenido. Creo que obviar esta parte debilita capacidad de reacción ante las "desamortizaciones" y merma el (futuro) cuidado de las comunidades que habitamos, sin duda nuevos cercamientos van a ocurrir.

Tags P2p Futur Economia directe comunitarisme Procomú

La XIP presenta el llibre Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert kinta Mon, 06/13/2016 - 09:06

Fa un temps els companys/es de la XIP ens van demanar que communia col·laborés fent  un article sobre què passa quan compartim coneixement, amb la idea de publicar-lo en el llibre Programari lliure i de codi obert - Societat lliure i govern obert. Divendres el van presentar:

• El llibre consta de 24 articles escrits per experts de diferents àmbits, més enllà del tecnològic (societat, ensenyament, administració, empresa)

• La presentació ha tingut lloc a la Secretaria de Transparència i Govern Obert, de la Generalitat de Catalunya

• L'Administració pública hauria d'entendre els beneficis de treballar amb programari lliure, establir una política TIC que el tingui en compte i integrar-lo com a una peça més de l'ecosistema govern obert

La Xarxa d’Innovació Pública (XIP) va presentar divendres passat, dia 10 de juny, a la Secretaria de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, el llibre Programari lliure i de codi obert - Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (free and open source software - FOSS) i com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

Dins el nou i emergent ecosistema de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el programari lliure ha trobat les condicions ideals per desenvolupar-se ràpidament i assolir la maduresa. Sense que ens n’haguem adonat, el FOSS ha arribat a nosaltres: al nostre telèfon mòbil, donant-nos serveis al núvol o com a motor dels servidors que possibiliten el web. Mentrestant, la majoria de nosaltres poc o res en sabem d’ell o seguim ancorats en el clixé de fa 20 anys: programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies….

Avui dia, grans repositoris en línia ens permeten accedir al codi obert, i ens conviden a reutilitzar, modificar, millorar, adaptar i instal·lar programes existents aportats per grans comunitats universals d’usuaris. Sorprenentment, bona part d’aquest codi és aportat per corporacions empresarials i governs d’arreu del món.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

El llibre ens permet entendre els beneficis i les noves possibilitats que treballar amb programari lliure ens dóna com a societat i busca que les nostres administracions s’adonin de l’enorme potencial i els avantatges de treballar sobre aquesta base i que entenguin el programari lliure com a part essencial de l’ecosistema de govern obert que perseguim.

Els articles que conté el llibre aclareixen falses idees, ja que el programari lliure ens dóna l’oportunitat d’ampliar el ventall de gent que estarà interessada en el mateix projecte, afavoreix ampliar qualsevol projecte (escalabilitat, replicabilitat i interoperabilitat), democratitza la distribució del coneixement que la pròpia massa social genera i, al cap i a la fi, aporta una riquesa més distribuïda en el territori on impacta.

Què és la XIP?
Les organitzacions estan transformant la seva activitat i raó de ser pel profund canvi de paradigma social i econòmic que estem vivint. L’Administració no n’ha de quedar al marge. Per avançar en aquesta direcció, un grup de professionals ens vam decidir a organitzar-nos al voltant de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), per tal de compartir projectes i bones pràctiques, coneixement, notícies i aprendre plegats i, al mateix temps, millorar i idear nous serveis amb els altres actors públics (ciutadania, proveïdors…).

Podeu descarregar-vos el llibre des d’aquest enllaç .

Adjunts /sites/default/files/FOSS.pdf Tags Open Source GNU/Linux P2p Administració Pública

Sobre la cartografia de comuns a Terrassa kinta Fri, 02/06/2015 - 13:53

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

Amb la intenció de seguir el debat que no hi va haver i amb la de presentar un primer anàlisi dels projectes recollits en la cartografia d'economia col·laborativa a la ciutat de Terrassa, ahir vam fer una sessió més informal on exposàvem els projectes que es podrien categoritzar com a economia col·laborativa.

Algunes notes:

• La sharing economy està de moda,  però això no significa que moltes de les pràctiques detectades siguin noves. Sovint el rebatejar-les obre noves estratègies útils pel màrketing, i permeten treure la pols a pràctiques existents. Un clar exemple és parlar de cohousing per referir-se al relloguer d'habitacions o parlar de coworking per parlar de lloguer d'oficines ( potser en alguns casos s'hauria de parlar de conespresso perquè l'únic que es comparteix és una nespresso). Si bé la Sharing economy ens va bé per ordenar experiències i per guanyar protagonisme en moments de pèrdua d'orientació, hem de vigilar que no s'erosionin els significats i que buidin projectes i experiències.
• Ens hem trobat amb la dificultat de mesurar i localitzar pràctiques informals, privades i habituals les quals tampoc disposen de cap espai per veure-les  ( compartir cotxe, o casa exemple). S'ha de dir que la persecució d'aquestes pràctiques ha fet que no siguin tant visibles. Un exemple seria el fet de sol·licitar públicament l'interès en compartir trajecte per anar a la universitat; amb la persecució d'aquesta pràctica al veure's com a greuge per part del sector del taxi, alhora es fa difícil recollir-ne dades. Les pràctiques hi segueixen sent, però s'invisibilitzen al fer-se per canals confidencials.

• Guifi i Ateneu Candela tenen una alta concentració de pràctiques ja que són reconegudes i reivindicades com a tal: Ateneu Candela fa de HUB i Gufi net fa xarxa.
• Poca complementarietat entre projectes. L'agrupació lògica es dóna en casos com associacions de mares i pares amb cooperatives per oferir menjadors, alhora que s'alliberen espais per fer horts urbans en les mateixes escoles. Aquesta mutualització de serveis i recursos no es dóna entre projectes que casarien molt bé, com l'obra social de la PAH juntament amb Güifi.net i somenergia, com a habilitadors de infraestructures bàsiques que són les xarxes telemàtiques o les d'accés a l'electricitat. 
• No hi consten iniciatives importants i molt presents a la ciutat com les que realitzen comunitats migrants que s'ocupen de generar i mantenir comunitats transnacionals amb base a l'aprenentatge. Queda pendent d'analitzar amb actors protagonistes, per exemple migrants de senegal.

• Els béns comuns materials ( horts urbans ) tenen un ampli desplegament gràcies al projecte d'anella verda. No és el cas de pràctiques relacionades amb la cultura i el coneixement on no hi ha un suport institucional ( relació amb parc audiovisual per exemple ), excepte en el cas de Baumannlab no hi ha espais públics de cultura amb l'orientació de generar comunal.
• Davant del col·lapse i falta d'eficiència pública, hi ha poca o pràcticament nul·la voluntat de traspassar o en el seu defecte cedir equipaments públics a experiències on hi hagin comunitats interessades a mutualitzar recursos i convertir els equipaments en comunals urbans: Similar al que ha passat amb els horts urbans, es podria imaginar experiències pel que fa a expressions culturals i artístiques. Això, tot i estar-hi implicada l'administració, també pot ser a causa d'un cert descuit per part de les companyies i grups que tendeixen a ser més propensos a la reclamació de subvenció de l'activitat més que a la generació d'infraestructura pròpia i directa i a la cerca d'economies entre afectats.

• No hi ha una relació clara entre grups d'aprenentatge i institucions (idiomes i eoi per exemple).

• No hi ha eines de finançament col·laboratiu a escala local ( un punt informació fiare i 2 crowdfundings).

• No hi ha espais de coworking denominats com a tal a Terrassa ( només 1). Estem segurs que en canvi si que hi ha mutualització pel que fa a tallers, però de nou, és difícil recollir dades.
• Certa legislació fa impossible que prosperin certs sectors. El cas més paradigmàtic és el del transport i l'energia, en el darrer, tot i haver-hi un grup local de somenergia  no tenen pràctiques de producció d'energia, i si les tinguessin, no voldrien sortir a la cartografia perquè segons la llei es manifestarien com a greuge per les distribuïdores d'energia estatals de model centralitzat.
• No hi consten experiències d'atencions i cures, tot i la tradició mutualista de la salut a Catalunya, algunes mútues de previsió no es perceben com a infraestructures comunes i sí com a entitat privada- Potser és més un problema de llenguatge o de percepció de la ciutadania,  ja que les mateixes mútues defineixen l'atenció a mutualistes com a privada i no com a un tercer mode alternatiu al públic o al privat- determinar significats seria convenient. També pot ser que sigui el model que les mutualitats segueixen,  adoptant estructures empresarials jeràrquiques, posant poc èmfasi en reconèixer el caràcter mutualista i no donant valor afegit al fet de ser una entitat on es practica certa democràcia interna. El que si que es pot dir és que la Mútua de terrassa, mutualitat de previsió social a prima fixa, ha assolit donar sous a 3000 professionals i facturar 240M€. Sigui com sigui, requereix investigar els models que es segueixen a Terrassa pel que fa a activitats de suport mutu.

Arrel del debat d'ahir, algunes propostes interessants:

• Establir indicadors i metodologies d'anàlisi per tal de quantificar els impactes econòmics: Això passaria per seguir metodologies com les que va seguir Carlo Daffara per mesurar el valor econòmic del codi obert i el software lliure. És antic(2011) , però el mètode de càlcul sembla apropiat i ofereix una captura (conservadora) del valor d'ús.  Es valora la suma de l'estalvi general degut a l'adopció de codi obert: estimant un valor a partir de personal dedicat a IT,  així com l'estalvi segons la quantitat de codi substituït per codi obert.
• Pobresa energètica. Sent un tema d'urgència, que expressa tant la confrontació entre administració central i administració autonòmica, com la falta d'escrúpols per part de les companyies elèctriques, seria interessant posar-lo a l'ordre del dia. Posar sobre el mapa les estacions productores d'energia (sigui solar, eòlica,... ), així com els consumidors o els que no poden assumir el cost del transport energètic, deixaria claríssim que si no es soluciona el problema és per falta de voluntat, i que una xarxa distribuïda seria el més adequat per fer front a la pobresa energètica: Permetria habilitar xarxes de suport mutu, alhora que permetria generar feina local d'instal·ladors,  així ha passat a Bangladesh on s' ha passat del 47% d'accés a l'electricitat el 2009 al 55% actual alhora que ha generat 114 mil llocs de treball. 
• La necessitat de disposar d'una "cambra dels comuns", que vetlli per la renovació tecnològica al marge del sistema de patents: Això és entendre que la còpia no té perquè significar un greuge. Com a precedent històric tenim la revitalització del sector del tint indiano a Barcelona: Gràcies a l'espionatge industrial que va fer Carles Ardit al servei de la cambra de comerç de Barcelona, es va aconseguir ser competent (veure video en el minut 21:40 ) .
• Fer catàleg de propostes orientades a la mutualització anant més enllà de la municipalització, per afavorir infraestructures per projectes basats en l'ús i el manteniment del procomú, per tal que qualsevol candidatura pugui incloure en el seu discurs.
• Posar en sintonia diferents projectes de diferents àmbits per tal de federar o confederar iniciatives.
• Pensar una xarxa de sensors pel procomú per poder calcular, per exemple, l'impacte medioambiental que significaria el transport compartit.

A partir d'algunes d'aquestes idees creiem que cal seguir pensant en com posem fil a l'agulla per ser capaços de fer un canvi de rumb a la ciutat de Terrassa. Anar més enllà de la denúncia del que ho ha fet malament: Tot i saber quins són els responsables de la situació actual, també hem d'estar segurs que nosaltres haurem de ser els responsables de sortir-ne.

Tags P2p Ciutat Cooperació Coneixement

Cap a una Terrassa dels comuns -Jornades- qguitart Wed, 01/14/2015 - 10:42

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.

El dijous  22 de Gener, a les 19:30h al Ateneu Candela:

Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure.

Aquest debat també vol plantejar com des de lo públic es coopera amb lo comú, una qüestió central per situar les institucions en aquests processos que s'estan donant a diferents ciutats.

Al debat hi participaran:

- Rubén Martínez de la cooperativa La Hidra i la Fundación de los Comunes

- Mayo Fuster de l'IGOP (UAB) i el projecte P2P-Value

- Grup cooperatiu Las Indias

També aprofitarem aquest dia per llançar una iniciativa de construcció cooperativa d'un mapa de recursos compartits a Terrassa que té com a objectiu localitzar i visualitzar pràctiques i recursos que ja són comuns.

El dijous 5 de Febrer, a les 19:30h al Ateneu Candela:

Volem fer una crida a constituir una aliança dels comuns a la nostra ciutat que reuneixi a treballadors, productors i consumidors per defensar i impulsar-los a Terrassa i plantejar estratègies que permetin avançar cap a una economia del coneixement compartit.

Aquest dia també presentarem un informe previ que recull pràctiques d'altres experiències que poden ser útils pels nostres objectius, així com els resultats del mapa col·laboratiu llançat anteriorment. 

Us hi esperem a tots, per més informació podeu comunicar amb nosaltres al següent enllaç. També també podeu conversar amb nosaltres fent comentaris aquí, o a twitter.

Tags P2p Ciutat Cooperació Coneixement