No hay actividades
Como todos los años haremos vacaciones en agosto permaneciendo cerrada la Sede
VACACIONES: Del 2 de AGOSTO al 2 de SEPTIEMBRE (ambos incluidos)
Asistencia jurídica:
-ÚLTIMO DÍA de JURÍDICA ANTES de VACACIONES: 1 de AGOSTO
-PRIMER DÍA de JURÍDICA DESPUÉS de VACACIONES: 5 de SEPTIEMBRE
Estiu del 2012. Dins una còmode habitació, apoltronat en el seu seient de cuir, el somrient president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Juan Rosell, respon a un reguitzell de preguntes dels seus dotze apòstols del diari la Razón (sí, de vegades un s’ha de submergir dins aigües putrefactes i pestilents per rescatar la informació que necessita).
Sísif, en el marc de la mitologia grega, va fer enfadar els déus ja que el consideraven un presumptuós a raó de la seva extraordinària astúcia. Com que l’expressió “justícia divina” ja ve de lluny, Sísif fou condemnat pels déus a la ceguera i, a més a més, a empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt, només perquè tornés a caure rodant fins a la vall, des d'on l'havia recollir i empènyer novament fins al cim, inaugurant un nou cicle de perpètues desventures.
I would like to make constructive criticism to the ones that like bloggers here in planet.communia.org, have decided to have a space to enunciate, to talk and to create knowledge. One of the reasons is to present alternatives to the gray landscape that comes with concentration and capitalization of vectors where information flows. I will talk about common infrastructure and silos ,an analogy that I think is so accurate when it comes to structures in information systems that are poorly related to other structures, so they prevent the free exchange of data.
Any network consists of nodes and links between them. Whether removed content creators (nodes) as infrastructure and communication technologies (links) network ceases to exist. In this post I will not discuss how to regulate the links between content creators and consumers on the basis of the conflict, there is a lot writtings about this topic...
When you create content, there comes a time when you should draw a strategy to generate network while blocking certain network topologies which prevent to express yourself with maximum autonomy and personality. We heard by every way imaginable that we should try to move towards free distribution of content, Paul Baran graphics on decentralization and distribution networks to make them resilient are common in reports and studies .But to do so, in addition to generating content (become active nodes), we should think about the relationship and how to care for the link between us and our conversations, especially when there is a tendency to abuse it by successive reforms of intellectual property .
Analyzing the possibilities that are currently creating content nodes to become active and productive, we can put them on a scale according to the degree of restriction, brokerage, and control (monitoring). Within this division if on one side there are the silos , websites that offer content publishing often owned by large companies (twitter, facebook, gplus ...), on the other there is the blogosphere .According to the proposed features by https://indiewebcamp.com/silos , we oppose them:
While to get some features you are dependent on the technical skills and infrastructure (often requires paying a hosting), you can enjoy much autonomy if you get a blog with a provider like wordpress.com, so on the degree of autonomy remains significant as compared to the all-in-one solutions as facebook.
So, I think we can accept that nowadays the more independent system to create content is still the blog. However there are some components of user experience in which the blog hasn't continued to innovate while silos do : Likes, shares, retweet ...Actions that have enabled new content streams and new relationships. Although they can be criticized of aggregation behaviors tend that decrease interaction, we must admit that there has been innovation and in many cases the users themselves(without previous strategy by provider) are the ones that have implemented improvements. An example of this is semantic topics of debate via twitter hashtag .Interestingly in autonomous areas as blogosphere networks, the degree of improvement by content creators, is not frequent, at least much less valued and displayed.
As regards the social interaction of blogs it remains in 1) comments and in 2) mentions. Comments are reactions flow on a blog entry(the wall). I think Mentions are one of the cornerstones; They are a warning when someone links to your blog, and currently the most common way is to do it through pingbacks (I am ignoring trackbacks, as they are too weak against spam): When someone mentions my text, whether to recognize, to reflect, or for whatever reason, I can accept the conversation and publish on my entry that the text has been referred in a remote blog entry.It is the social part of blogging that allows the federation of content and the articulation of agreements peer to peer (I am expresing myself from my space, who mentioned me acts in the same condition). So conversation is on equal terms. But surprisingly, this little gem of interaction is often ignored and even disabled, it is an old technology that is not understood visually and does not provide anything. For example, in Radical Community Manager workshops, I saw that in the training about content creation tools, the pingbacks were deactivated by default without debate. I think it is a strategic mistake, since not giving the possibility of interaction and conversation follows the logic of creating new parliaments, where who is speaking doesn't listen to the listener.
What is true is that it is an old technology that hasn't been improved since the technology has not changed too much since 2002 .This becomes critical because in the case of blogs the link between nodes is sufficient but inefficient and could be richer. I'm not talking about putting social media icons or SEO campaigns. I mean how to deepen the essence of the blog, allowing the network to continue talking, improving the context and details of the conversation. As I said before, if we don't take care of the links among us, all nodes suffers. In this sense a new simple and efficient mechanism appears to solve some shortcomings: the webmentions .This protocol tries to make simple and standard communication in the blogosphere because it uses Standard HTTP instead of pingbacks' xmlrpc .Also it proposes the implementation of "social" actions categorizing mentions as Likes, Repost, Reply , although not enough, this implementation draws a more interactive blogging and opens the door to a rich conversation.
Going further, I think that in front of the idiosyncrasies and specificity of each silo or restrictive "social network" when we talk about indexing content, it is necessary to seek out improvements in the federation of content and conversations, that would mean a substantial added value of blogging systems. And what a better way than to follow the distributed way that allows http protocol? Going even further we can bet the semantization via RDF or JSON-LD to deal with the APIs that are used in major hubs, that usually reduces content to an artificial scarcity. Why semantics? because when you see the mention that you made me, it should be easy to discover the author, the content of entry, date, comments ...
To do this, it would mean that it is important that blogs open a section explaining what possibilities of interaction are offered. A section telling that:
We would love to articulate conversations so comfortable and so the idea is to implement properly pingbacks and webmentions.
The way it works is that when I publish a blog entry, and someone mentions it, the references system goes to the place where mention comes and seeks for the context of the reference. With pingbacks is simply a statement of the type:
... On the way described method is a formula of ...
It provides little or nothing.
The problem is how the reources are described: we need a more careful context. It would be interesting to get the author, date, blog, tags, pictures ... But mainly, define the description of the entry and the body of the article, in order to allocate scrapping resources to look bold phrases instead of dealing with silos' widgets. The degree of permeability of your website depends not only on the fact that it has a pleasing design and it is optimized for readability, it's required to enrich the link and make it stronger, especially now that some laws tends to criminalize it. We need that each blog understands with each others, and in the same way as a link leads to another, we are at one step to get the clicked link to perform an action (to be known if it is a response, if it is of type favorite or like, or if it is wanted to share the content you mention it ...).
If some proposal was described in 2010 at http://www.w3.org/2010/02/rdfa/sources/rdfa-primer/alice-example.html Now it seems that schema.org is the leading voice when it comes to description of resources, but regardless of this, we still have foaf, sioc ...If not enough with them you can always create specific ontologies to your community, extending some existing ones. It may seem complicated, but for simple content such as blog entries it should not be, especifically when we have written examples like http://www.w3.org/TR/html-rdfa/#bib-XHTML-RDFA .We have both webmentions plugins as rdf plugins for blog services (there is a version for drupal to github, which I am bringing them hours ), there are also services which capture mentions of our blogs to prevent and break the commons enclosures .
But there are also dangers. It is paradoxical that some value on the free distribution of content methods, such as RDF, gets distorted when appears the word SEO. Then useful federation could become just marketing to bring up your post on top of the seek results. We must highlight the tools and perceive them beyond allowing Google to fix the shop window that each blog owns .So SEO is an additional benefit, not the main purpose, and we have to take care in not giving or sublicense our own resources and responsabilities. For example: Google will put a picture on your search index with your blog but to get that "rich snippet" you must transfer your identity to Google Plus .We must take advantage of progress as a community and between communities, not only allocate them to enrich the middlemen and thus give them the benefit of owning our resources. As always think the web and its distribution standards for the peer exchange, not for centralization.
So far, planet.communia.org had built a system of dual pingbacks and trackbacks. From now, we incorporate webmentions system, and we use still the pingbacks while we cancel the trackbacks, because in all the time that we have had them active, we only received 4 good ones (coming from the same planet) and about 2500 that were spam.
In drupal, semantics default is done via RDFa 1.0 in every content type, some microformats and html 5 tags that helps define the good content. The mechanisms of interaction will be reflected in the entrance (un) API in footer's menu .In addition we have added microformats , some schema.org specifications and RDFa 1.1.So the content will get foaf, sioc, og and schema.org specifications. Trying to implement standards when possible. So can we keep the web talking again?
Tags Blogosfera comuns pingbacks sil-hostil P2pEl discurs majoritari de les institucions públiques del nostre país es centra, de manera exclusiva, en denunciar una falta de recursos econòmics que els impedeix portar a terme les polítiques públiques que serien desitjables. Una falta de recursos econòmics, fruit de la crisi en que vivim, i que no permet fer tot allò que es feia anteriorment ja que simplement no es pot pagar.
Els pressupostos de les nostres administracions “donen pel que donen,” ja que la recaudació ha caigut substanciosament, i en el cas dels ajuntaments, donen per mantenir alló indispensable per què la ciutat vagi tirant.
Amb aquest discurs, que segurament és d'acord amb la realitat però que caldria matissar en molts aspectes, hem vist com les administracions s'han situat en un paper de gestors de l'escassetat; i fins i tot, les forces polítiques més progressistes i compromeses amb el benestar, han sigut incapaces de sortir-ne ni d'estar a l'altura de les circumstàncies.
El repte és complicat, i les exigències del moment altes, però és indispensable posar-se a pensar quins són els elements que ens permetran sortir d'aquesta lògica imposada per la crisis econòmica, i quines seran les bases per construir un nou estat del benestar sobre les cendres del actual; i fer-ho fugint d'il·lusions i miratges com la creencia que el creixement econòmic tornarà en qüestió de quatre dies, o que la baixada del atur és una qüestió immediata.
Dit d'una altre manera, no hi haurà un projecte de progrés i millora de les condicions de vida de les persones sinó hi ha una formulació d'un nou benestar diferent del que hem conegut fins el moment, i aquest és el desafiament principal que tenen les administracions públiques per estar a l'alçada dels temps que corren.
Un dels fenòmens que aporten més llum a aquest apassionant repte, és l'evidència que els temps que ens ha tocat viure són els més rics i abundants pel que fa a la capacitat de cooperar i produir sabers i coneixement varis.
Allò que anomenem la producció social cooperativa, i que ha fet possible que en el moment en que l'accés a les xarxes de producció distribuïdes es generalitza, la capacitat de produir, redistribuir i replicar coneixement s'hagi multiplicat de manera exponencial; i que la possibilitat de participar d'aquest comunal de coneixement, s'hagi ampliat a gairebé tothom.
El coneixement obert i de lliure accés és una matèria primera que està a la disposició de la majoria, com també ho están, les xarxes distribuïdes per poder cooperar i generar nou valor d'us a partir d'aquest.
És en aquest àmbit, el de la producció social cooperativa en xarxa, on hi podem trobar abundància, riquesa, i oportunitats justes de redistribució, i que ens permetrà situar-nos en una lògica de la abundància amb perspectives de futur dignes i sostenibles.
Un àmbit que va més enllà de la producció de coses immaterials, i que s'ha demostrar altament eficaç per produir cultura, dissenys, objectes, aliments, atenció a les persones, etc.
El repte doncs, és pensar com des de lo públic, es coopera amb aquest comú de producció distribuida.
Quines han de ser les polítiques públiques que permetin capturar i reforçar la producció social cooperativa i localitzar-la en àmbits on els ciutadans hi puguin participar ?
A la ciutat de Bolonia, el 87% dels serveis d'assistència social són proporcionats per cooperatives amb la participació directe d'usuaris, familiars, professionals, i ciutadans, que permeten que tota la ciutat es benefici d'aquest tipus de serveis indispensables.
Aquestes cooperatives, mantingudes per comunitats, no es limiten únicament a donar serveis als seus membres, sinó que en proveeixen serveis per tota la ciutadania. Ho fan perquè tenen la certesa que sense comunitat amplia, els seus llocs de treball no serien sostenibles, i no podrien oferir els serveis de qualitat ni per ells mateixos.
L'exemple de Bolonia, és un exemple d'ecosistema orientat al procomú capaç de generar benestar a petita escala.
El que resulta rellevant del model de cooperatives de Bolonya no és tan el fet que la forma cooperativa sigui una forma més democràtica de gestionar una empresa, sinó que són empreses que es basen en reforçar el procomú. Aquest és el que fa que siguin viables i que es situïn en economies d'abast que ofereixen models de vida sostenible per tots els ciutadans, siguin o no, membres d'aquestes cooperatives.
L'exemple de Bolonia és només un de molts projectes que des de les ciutats s'estan impulsant per pensar com des de lo public és coopera amb lo comú, i representen respostes polítiques valentes al repte de com pensar un nou benestar a les ciutats on vivim.
Un dels principals problemes que ens trobem per pensar formes de cooperació entre públic i comú és que no hi han indicadors que ens permetin quantificar ni valorar la riquesa que es desprèn de la cooperació en aquest procomú. Uns indicadors que ens serien de gran ajuda, per exemple, per difondre i animar a comunitats i petites empreses a orientar les seves pràctiques a aquest comú.
Tags Administració Pública P2p
Aquesta és una crida a dissenyar projectes de canvi cap a una ciutat del coneixement lliure, obert i comú. Un canvi de matriu productiva per la Terrassa de post - crisis que permeti futurs dignes i sostenibles pels seus habitants i que permeti caminar cap a una economia del coneixement compartit.
Una crida a imaginar una ciutat connectada al coneixement lliure en tots els àmbits de la vida urbana, que pugui ser utilitzat per tots i totes juntament amb les institucions i el mercat.
Una crida a imaginar una economia ètica i sostenible que es basi en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, basada en la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals, i la mobilització de comunitats compromeses i informades.
Una crida a imaginar l'acceleració de la innovació social, tecnològica i productiva. Amb un intercanvi de coneixements i recursos en els àmbits de la cultura, la tecnologia, la ciència, i qualsevol altre camp on les solucions locals i globals puguin ser compartides.
Una crida a imaginar que aquests recursos compartits i oberts estiguin vinculats a un mercat i a una economia col·laborativa on els individus, organitzacions, cooperatives i empreses puguin co-produir. Pensant nous models de propietat i govern que no restringeixin el coneixement lliure sinó que en facilitin el seu creixement.
Una crida a imaginar unes institucions facilitadores de la cooperació econòmica i social, basada en la col·laboració, que aportin la infraestructura necessària perquè tot això sigui possible.
Una crida a imaginar una ciutat connectada a aquesta nova oportunitat històrica que representa la producció social cooperativa en xarxa i que s'ha mostrat, en altres ciutats, capaç de generar horitzons de vida digna i sostenibles per els seus membres.
Aquesta és una crida als treballadors del coneixement, investigadors, becaris, precaris, aturats, llicenciats, geeks, hackers i makers, a institucions i administracions, a entitats i fundacions. Una crida a tots els ciutadans que participen, d'una manera o altra, a crear comuns, plantejar i planificar estratègies que permetin localitzar i connectar la ciutat a la producció i cooperació social, i poder participar en els futurs que aquesta ens ofereix.
En definitiva, una crida a pensar el pla d’acció cap a la producció oberta i una economia del coneixement compartit a Terrassa.
Ens trobem aquesta tardor.
Tags Terrassa P2p Ciutat Comunitat Coneixement